El programa "Dígits" dedica el capítol a la vida artificial desenvolupada dins els ordinadors amb jocs que imiten la vida real, des del naixement fins a la mort. Els robots són una mostra del que es pot aconseguir combinant mecànica i electrònica. Hi ha, però, una altra mena dautòmats que no imiten la mecànica de la vida, sinó la seva lògica. Durant la dècada dels setanta, el matemàtic britànic John Conway va idear una mena de joc que simulava levolució duna població de cèl·lules. Sanomena "joc de la vida" i té lloc sobre una graella on neixen i moren les cèl·lules segons unes regles preestablertes. Aquest joc és un senzill autòmat cel·lular. Es tracta dun procediment que, mitjançant regles molt senzilles, genera estructures complexes, com la vida. Des de la dècada del 1980, aquesta idea ha inspirat una sèrie de recerques. La més important és la que porta el nom de "vida artificial", que estudia els sistemes artificials que es comporten com els sistemes naturals vivents. Dins la "vida artificial", hi ha autòmats cel·lulars que neixen, lluiten per laliment, es reprodueixen i moren. Una de les experiències més conegudes en aquest sentit va ser Technosphere, un web en què cada visitant creava una criatura. Darrere lexitós joc infantil Creatures hi ha una idea similar. Es tracta de criar uns éssers des que neixen fins que moren. Actualment, en lloc de cèl·lules es parla de "bots", dorganismes digitals, que tenen com a espai natural de vida la xarxa. Els "bots" més famosos de la xarxa són els virus. Sintrodueixen als ordinadors, els infecten i els fan malbé. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.