La indústria del suro va ser important a Catalunya durant el segle XIX i principis del XX, sobretot en zones com lEmpordà. Per això, a Palafrugell, hi ha el Museu del Suro, dedicat a conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural i natural relacionat amb aquesta primera matèria extreta de les alzines. Lalzina surera és un arbre típicament mediterrani. Sha tractat dadaptar-lo a altres latituds, però lintent sempre ha fracassat. A Catalunya, dalzina surera nhi ha a les Alberes, a les Gavarres i altres zones. Les suredes creixen de manera espontània, però el seu conreu es pot afavorir. El costum de protegir els recipients amb taps de suro ja lhavien instaurat els grecs per a les àmfores, i després també el van incorporar els romans. Però va ser a començaments del segle XVIII quan es va sistematitzar el tap per a les ampolles de vi, sobretot quan dom Pierre Pérignon va inventar el xampany. Amb la industrialització es van començar a fer servir màquines que acceleraven el procés de fabricació i, en poc temps, a moltes poblacions catalanes es van crear fàbriques de taps. Una característica daquest sector és que va ser un dels primers a incorporar massivament mà dobra femenina. En algunes fàbriques, el setanta per cent dels treballadors eren dones. A més de màquines relacionades amb la fabricació de taps, al museu també hi ha obra dartesania feta amb suro. Hi ha una maqueta que correspon al veïnat dErmedàs, a la vora de Palafrugell, dos relleus i un quadre que mostra tot el procés dextracció de les pannes de lalzina surera. També hi ha exposat el penó, fet de suro, de La Taponera, un dels cors Clavé més antics. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.