Comarques.doc dedica el capítol a la Cerdanya, una comarca tradicionalment agrícola i ramadera que sha convertit en un lloc de gran atractiu turístic. La Cerdanya està dividida en dues parts ben diferenciades, la muntanya i la plana, i està travessada pel riu Segre. En les darreres dècades, la Cerdanya sha consolidat com a destinació turística i de segones residències, especialment gràcies a lobertura del túnel del Cadí. El recorregut per la comarca sinicia a Martinet, un lloc ideal per a la pesca de la truita, i a Montellà de Cadí, amb lesglésia romànica de Sant Genís i el santuari romànic de la Mare de Déu de Bastanist. El poble dEstana és una de les principals vies daccés al Parc Natural del Cadí-Moixeró, creat lany 1983, que ocupa àrees de les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i lAlt Urgell. Hi viu una fauna de gran interès, com ara diverses aus rapinyaires i una gran colònia disards. Al terme de Lles de Cerdanya hi ha pobles com Travesseres, que conserva la fesomia rústica dels pobles de muntanya; Arànser, amb els estanys de la Pera, i Viliella, amb la vall de la Llosa i el salt daigua del Molí. De Prullans, conegut com el mirador de la Cerdanya, cal destacar les restes del castell, al costat de lesglésia romànica. El terme de Bellver de Cerdanya és un dels més grans de la comarca i el conformen setze pobles. El nucli antic és dorigen medieval i cal destacar-ne la plaça Major porticada, del segle XIV, i les petites esglésies romàniques repartides pel municipi: Sant Julià de Pedra, Sant Marcel de Bor, Santa Eugènia de Nerellà i, especialment, Santa Maria de Talló. A Bor hi ha unes coves interessants, i a Riu de Pendís, lesglésia romànica al mig del poble i el refugi del Serrat de les Esposes. Del nucli de Saga, a Ger, destaca lesglésia romànica de Santa Eugènia. A Meranges hi dos circs glacials, amb els estanys dels Engorgs i de Malniu. En aquest entorn despunta el puig Pedrós, el pic més alt de la Cerdanya. Més endavant trobem Bolvir, amb el camp de golf i lesglésia romànica, i Guils de Cerdanya, amb lesglésia romànica de Sant Esteve de Guils. La capital de la comarca, Puigcerdà, està situada entre el rius Querol i Segre, sobre el puig Cerdà, que li va donar nom. El campanar de Santa Maria, lúnic vestigi de lantiga església gòtica, permet una vista magnífica sobre la vila i la vall. Altres punts dinterès són el Casino Ceretà, les cases renaixentistes i lesglésia del convent de Sant Domènec, amb pintures gòtiques. El lloc més emblemàtic, però, és lestany, envoltat dedificis de començaments del segle XX. Llívia va rebre de Carles V la categoria de vila lany 1528. Aquest fet va permetre que quedés sota la corona espanyola després del tractat dels Pirineus, del 1659, segons el qual una part de la Cerdanya va passar a domini francès. Daquesta població cal esmentar les restes de lèpoca romana, lesglésia amb laltar barroc i la farmàcia de Llívia, creada lany 1415, que és una de les més antigues dEuropa. La visita a la comarca finalitza a les poblacions dAlp, on hi ha les pistes desquí de la Molina i la Masella; Das, amb la imatge inconfusible del campanar i lajuntament, i Urús. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.