Memòria de Catalunya dedica el capítol a la part final del segle XIX, amb lesclat de la Renaixença i del catalanisme polític. La societat catalana va viure a finals del segle XIX un important procés de transformació marcat per la industrialització, lobrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític. En aquest període van sorgir diverses actuacions per rememorar un passat propi i recuperar la identitat catalana. Pel que fa a la llengua, hi va haver diverses posicions. Duna banda, els partidaris del català que es parlava, com Frederic Soler, Pitarra. De laltra, els "jocsfloralistes", que sestimaven més un llenguatge artificiós, com Rossend Arús. Tots, però, volien que el català fos considerat un vehicle de cultura. La Renaixença va abastar diferents àmbits culturals, com la literatura, la pintura o larquitectura, representada, sobretot, per Elies Rogent, encarregat de la construcció de la Universitat de Barcelona (1859-1874) o de la restauració del monestir de Ripoll (1886-1896). Lany 1833, la publicació de "La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, es considera linici de la Renaixença. El poema de Joaquim Rubió i Ors "Lo gaiter del Llobregat" o ledició, el 1843, de "Lo verdader català" van confirmar el procés de recuperació de la llengua i de la història, que van començar a ser estudiades per erudits com Manuel Milà i Fontanals o Víctor Balaguer. La Reinaxença va rebre un impuls considerable amb ledició dels Jocs Florals, lany 1859, a Barcelona, que van contribuir a lextensió de lús del català com a llengua culta i literària. També escriptors com Jacint Verdaguer van ser cabdals per articular la Renaixença. Mossèn Cinto va escriure dos grans poemes èpics amb gran ressò popular: "LAtlàntida" i "Canigó". Àngel Guimerà, fundador del diari "La Renaixença", també va aconseguir un gran reconeixement amb obres com "Mar i cel", "Maria Rosa" o "Terra Baixa". Daltra banda, Narcís Oller es va convertir en el creador de la novel·la catalana contemporània, amb obres realistes com "Lescanyapobres", "La febre dor" o "Pilar Prim". Pel que fa a la pintura, cal destacar Marià Fortuny i els germans Vayreda, màxims representants de lescola paisatgística olotina. Altres àmbits influïts per aquest corrent van ser la geologia, amb els treballs de Juame Almera, lexcursionisme o la música, en especial el cant coral. Josep Anselm Clavé va ser el creador de diferents societats musicals, Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar lOrfeó Català i Pep Ventura va difondre la sardana. Juristes catalans, com Duran i Bas, van publicar un gran nombre dobres sobre el dret català històric, i el bisbe Josep Torras i Bages va replantejar la unió entre Catalunya i el catolicisme. Pel que fa al catalanisme polític, les primeres expressions van sorgir durant la revolució de 1868, amb el naixement dun esperit federalista. Hi van contribuir Pi i Margall, amb lobra "Las nacionalidades", i Valentí Almirall, director del diari federalista "El Estado Catalán", amb lobra "Lo catalanisme". El catalanisme polític es va desenvolupar en el marc de la restauració borbònica iniciada amb Alfons XII. Lany 1880, el primer congrés catalanista va marcar linici real del catalanisme polític. Lassemblea general de delegats de la Unió Catalanista, reunida a Manresa lany 1892, va ser un esdeveniment cabdal, ja que shi van aprovar les "Bases per a la Constitució Regional Catalana", conegudes com a Bases de Manresa. Lany 1898, la crisi colonial espanyola va esperonar el moviment catalanista i, lany següent, el tancament de caixes va suposar una resposta a la pujada dels impostos i a la falta de sensibilitat dels governs de Madrid. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.