Panel Información

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia de navegación. Al continuar con la navegación entendemos que aceptas nuestra política de cookies.

¿Qué puedo hacer?

94419 materialEducativo

textoFiltroFicha
  • Me gusta 0
  • Visitas 234
  • Comentarios 0
  • Guardar en
  • Acciones

Acerca de este recurso...

Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" repassa els esdeveniments del segle XVII, entre els quals destaquen la guerra dels Trenta Anys i la guerra dels Segadors, com també lefervescència de lart barroc. La Catalunya del barroc coincideix amb el regnat dels tres darrers monarques de la casa dÀustria. En aquest període es produeix una recuperació demogràfica molt significativa a diverses comarques. Lany 1610, lexpulsió dels moriscos darreu de la Península va incidir seriosament en la demografia i leconomia del País Valencià. Al segle XVII, el bandolerisme encara era un problema sense resoldre i alguns bandolers van aconseguir una fama gairebé mítica. És el cas de Perot Rocaguinarda, exaltat pel rector de Vallfogona i per Cervantes, o de Joan de Serrallonga, que va merèixer latenció del poeta Joan Maragall. La mort del rei Felip III va comportar un canvi de rumb, ja que amb la pujada al tron de Felip IV, lany 1621, la relació amb Catalunya es va deteriorar. El comte duc dOlivares va proposar la unió darmes, és a dir, un exèrcit comú a tots els territoris de la monarquia hispànica, però les Corts Catalanes la van rebutjar. Lany 1635, França va declarar la guerra a la monarquia hispànica. Catalunya es va convertir en zona de frontera i de guerra i la tensió es va accentuar. La presència de les tropes espanyoles va fer esclatar una revolta camperola a Santa Coloma de Farners, que es va estendre per diferents comarques i que va tenir com a culminació la jornada del 7 de juny de 1640 a Barcelona, coneguda com a Corpus de Sang. A la rebel·lió dels segadors li segueix la revolució de les institucions, que nomenen el rei de França, Lluís XIII, sobirà de Catalunya. La mort dun dels líders de la revolta, el president de la Generalitat, Pau Claris, va deixar la guerra sota el control militar francès. El conflicte va acabar amb la rendició de Barcelona, lany 1652, i amb el tractat dels Pirineus, lany 1659, segons el qual es cedia a França el Rosselló, el Vallespir, el Conflent i part de la Cerdanya. Catalunya va perdre així la cinquena part del territori i Perpinyà, la segona ciutat del país. El segle XVII es va tancar amb Carles III, el darrer monarca de la casa dÀustria, amb un regnat que va del 1665 al 1700. Pel que fa a lart, el barroc va assolir la seva esplendor a la segona meitat de segle amb obres com el Palau Dalmases o la Casa de Convalescència de Barcelona, lajuntament de Cervera, la façana de la catedral de Solsona, la capella del Sant Crist dIgualada, la capella de la Mare de Déu de la Cinta de Tortosa i un gran nombre de retaules amb daurats i policromats o desglésies, com la de Santa Maria del Miracle. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.

Autores:

Fecha publicación: 17.4.2013

Se respeta la licencia original del recurso.

Comentar

0

¿Quieres comentar? Regístrate o inicia sesión

Únete a Didactalia

Navega entre 94419 recursos y 240237 usuarios

Regístrate >

O conéctate a través de:

Si ya eres usuario, Inicia sesión

¿Quieres acceder a más contenidos educativos?

Regístrate Acceso usuarios
Añadir a Didactalia
ayudaDelJuego
Mapas

CARGANDO...

Ir a Mapas
Un museo virtual con más de 17.000 obras de arte

CARGANDO...

Ir a Mis Museos
Biblioteca

CARGANDO...

Ir a BNEscolar
EduBlogs

CARGANDO...

Ir a Edublogs
Odite

CARGANDO...

Ir a Odite
Con la tecnología GNOSS