Memòria de Catalunya repassa, en aquest capítol, tota la història de Catalunya, des dels orígens prehistòrics fins a lactualitat, com també els corrents artístics de cada època. Fa més de 500.000 anys, lésser humà, nòmada i agrupat en comunitats petites, dedicades a la cacera i a la recol·lecció, va començar a recórrer les terres que actualment són Catalunya. Del paleolític es va passar al neolític, amb la ceràmica com un dels testimonis de la transició cap a una economia de producció agrícola i ramadera. El segle VII abans de Crist es comercia amb els fenicis i, al segle següent, arriba la colonització grega, amb la fundació de Roses i Empúries. Lany 218 abans de Crist arriben els romans a Empúries i shi imposa una renovació cultural, amb la llengua, el dret i les institucions. Als romans els substitueixen els visigots. Més endavant, lany 711, comença la conquesta islàmica. Tot seguit, el regne franc, sota la dinastia carolíngia, avança cap al sud per lluitar contra linvasor musulmà. El 801 conquesta Barcelona i sestableix una frontera amb el territori musulmà delimitada pels rius Llobregat i Cardener. Al nord daquesta línia hi ha la Catalunya Vella, una suma de comtats sota lòrbita carolíngia. Al sud, la Catalunya Nova, sota domini islàmic fins al segle XII. Lany 1137 es produeix la unió dinàstica amb Aragó, a partir del matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella, lhereva aragonesa. Apareix lordre del císter, que renova lexpressió religiosa i artística, amb el pas del romànic al gòtic incipient. El segle XIII és una època vigorosa. Jaume I conquereix Mallorca i València, Catalunya esdevé una potència al Mediterrani, amb nombrosos consolats i la identitat enfortida mitjançant la llengua i les institucions. El segle XIV està marcat per la pesta negra, la davallada demogràfica, la crisi econòmica, la pressió fiscal, les guerres i la violència contra els jueus, però també per les grans construccions gòtiques. Lany 1410, la mort de Martí lHumà sense descendència legítima i la sentència de Casp introdueixen a Catalunya la dinastia castellana dels Trastàmara. Aquesta és una època de tensions socials: la Biga contra la Busca a Barcelona, pagesos contra senyors a les guerres dels Remences i la Generalitat contra el rei a la guerra civil. El descobriment dAmèrica, lany 1492, pren el protagonisme al Mediterrani i afavoreix Castella. Lany 1640, el projecte homogeneïtzador del comte duc dOlivares dóna origen a una altra guerra. Lany 1659, amb el tractat dels Pirineus, Catalunya perd els territoris del nord dels Pirineus, que passen a França. És lèpoca del Renaixement i també de lart barroc. Linici del segle XVIII està marcat pel pas dels Àustries als Borbons, la guerra de Successió, la desfeta del 1714 i la pèrdua de les institucions pròpies. El segle XIX comença amb la guerra del Francès i les guerres carlines. Sinicia el procés dindustrialització, la Renaixença i el modernisme. LExposició Universal del 1888 dóna una forta empenta al país. Al segle XX, Catalunya viu letapa de la Mancomunitat, el noucentisme, la Setmana Tràgica i lart de Picasso, Miró i Dalí. També lExposició Universal del 1929, la dictadura de Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil, la postguerra, lobertura dels anys 50, el turisme i larribada dimmigrants dels 60, les mobilitzacions obreres i estudiantils, la transició a la democràcia i els Jocs Olímpics del 92. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.