Panel Información

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia de navegación. Al continuar con la navegación entendemos que aceptas nuestra política de cookies.

¿Qué puedo hacer?

72834 materialEducativo

textoFiltroFicha
  • Me gusta 0
  • Visitas 205
  • Comentarios 0
  • Guardar en
  • Acciones

Acerca de este recurso...

A partir del 1479, Catalunya passa a formar part de la monarquia hispànica, conservant, però, els trets institucionals propis. "Memòria de Catalunya" dedica el capítol als esdeveniments del segle XVI. Al segle XVI, la Corona dAragó va passar a formar part de la monarquia hispànica sota el regnat dels Habsburg. En aquesta etapa, el Mediterrani havia perdut pes i importància econòmica, sobretot per lamenaça de lexpansió turca i per latracció que exercien les Índies Occidentals descobertes per Colom. Durant els regnats de Carles I i de Felip II, Catalunya va haver de viure desquena a la descoberta dAmèrica i tampoc no va poder intervenir a Europa. Castella es va imposar com a poder hegemònic a la Península. Tot i això, Catalunya va mantenir els seus privilegis, ja que el rei Carles I els va confirmar i va jurar mantenir la unitat dels territoris de la Corona catalanoaragonesa. Aquest va ser un període dentesa i harmonia entre Catalunya i la monarquia hispànica regida per la Casa dÀustria, afavorit per la bona relació de Carles I amb Barcelona. Felip II, però, va ser més distant amb Catalunya, tot i que també en va mantenir els privilegis i llibertats. Igual que sota el regnat de Carles I, les Drassanes de Barcelona van ser un element cabdal en la construcció de vaixells per a les necessitats de la monarquia. Dallà van sortir les galeres i la nau capitana de Joan dÀustria que van lluitar contra els turcs a la batalla de Lepant, lany 1571. Pel que fa a la cultura, diversos humanistes van començar a fer servir la llengua castellana, que es va anar estenent entre les classes benestants. Quant a lart, encara es mantenia el gust pel gòtic, però convivia amb la penetració dels models renaixentistes arribats, sobretot, dItàlia. La prosperitat al camp català va coincidir amb laugment de la inseguretat, ja que diverses colles de bandolers assaltaven monestirs, poblacions i viatgers. Tot i que els catalans van tenir poca presència i incidència a les empreses imperials, alguns hi van ser a primera fila, com Galceran de Cardona, Joan Buscà o Lluís de Requesens. Pel que fa a lEsglésia, es va haver dadaptar als canvis promoguts per Felip II. Lepiscopat català també va viure en aquesta època lefervescència del concili de Trento. Daltra banda, Ignasi de Loiola va començar a gestar lorde dels jesuïtes. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.

Autores:

Fecha publicación: 17.4.2013

Se respeta la licencia original del recurso.

Comentar

0

¿Quieres comentar? Regístrate o inicia sesión

Únete a Didactalia

Navega entre 72834 recursos y 240480 usuarios

Regístrate >

O conéctate a través de:

Si ya eres usuario, Inicia sesión

¿Quieres acceder a más contenidos educativos?

Regístrate Acceso usuarios
Añadir a Didactalia
ayudaDelJuego
Mapas

CARGANDO...

Ir a Mapas
Un museo virtual con más de 17.000 obras de arte

CARGANDO...

Ir a Mis Museos
Biblioteca

CARGANDO...

Ir a BNEscolar
EduBlogs

CARGANDO...

Ir a Edublogs
Odite

CARGANDO...

Ir a Odite
Con la tecnología GNOSS