Dígits dedica el capítol a les tècniques digitals que tenen com a objectiu imitar les aparences de la realitat: imatges, sons, interactivitat, etc., tot alhora, com si fos autèntic. Lexperimentació amb imatges envoltants va començar amb els "panorames", unes representacions detallades, sobretot descenes de guerra, que impressionaven molt la gent. El cinema també ha assajat formats grans, com el "cinerama", que gairebé triplicava la mida habitual de la pantalla. Els anys seixanta es va fabricar el "sensorama", en què es projectaven cinc pel·lícules dun recorregut en bicicleta i, fins i tot, es notava el vent i les olors de lambient. El gran salt endavant en la simulació de la realitat va venir de la mà dIvan Sutherland, que va crear el primer programa infogràfic i va dissenyar una mena de casc per projectar les imatges digitals i submergir-shi. Les primeres aplicacions daquestes tècniques van ser militars, com els simuladors de vol, que permetien entrenar pilots sense córrer cap risc. Una de les primeres experiències no militars va ser la instal·lació "Videoplace", lespectador en podia modificar la imatge amb els seus gestos. Els anys noranta, Jaron Lanier va posar el nom de "realitat virtual" a aquesta mena dexperiències i va dissenyar uns guants especials per agafar les coses virtuals. Una altra aplicació virtual és la "telepresència", un conjunt de tècniques per guiar aparells a distància, com ara els vehicles exploradors de Mart. "Cave" és el nom dun sistema per crear realitats virtuals. Lespectador es troba completament envoltat per les imatges i, a més, forma part de la simulació. Lentorn visual el creen quatre projectors. Aquest sistema té diverses aplicacions, per exemple, simular projectes denginyeria i interaccionar-hi o estudiar detalladament lanatomia dun cos. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.