Panel Información

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia de navegación. Al continuar con la navegación entendemos que aceptas nuestra política de cookies.

¿Qué puedo hacer?

94426 materialEducativo

textoFiltroFicha
  • Me gusta 0
  • Visitas 1113
  • Comentarios 0
  • Guardar en
  • Acciones

Acerca de este recurso...

L'helicòpter del programa "Catalunya des de l'aire" segueix, en aquest capítol, el curs dels rius catalans. La xarxa fluvial ha estat un factor vertebrador del territori, amb rius amb característiques ben diferents. El recorregut comença als Aiguamolls de l'Empordà, que són els marjals dels rius Fluvià i Muga. La Muga alimenta el pantà de Boadella i la urbanització d'Empuriabrava. El Fluvià travessa poblacions com Castellfollit de la Roca i Besalú i desemboca prop de Sant Pere Pescador. El riu Ter passa per Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Manlleu i Roda de Ter. Alimenta els pantans de Sau i de Susqueda. A Girona, el Ter conflueix amb els rius Onyar i Güell. El tram final, que travessa Sarrià de Ter i Medinyà, es va modificar a l'edat mitjana per fer-lo desembocar a l'Estartit, passant per Torroella de Montgrí. Les imatges del programa també mostren l'estany de Banyoles, d'origen càrstic i tectònic, i el riu Tordera, que neix al Montseny i passa per Hostalric. Els rius Congost, Tenes, Ripoll, Mogent i la riera de Caldes drenen la comarca del Vallès Oriental i s'uneixen i formen el Besòs en el seu camí fins al mar. El riu Llobregat neix a Castellar de n'Hug i passa per la Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Bagà, Cercs, el pantà de la Baells, la colònia Rosal, Gironella, Puig-reig, Balsareny, Sallent, Navarcles, el Pont de Vilomara, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Martorell, Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat, on desemboca formant un delta. El Cardener és un afluent del Llobregat. Travessa el Solsonès, rega el pantà de Sant Ponç, passa per Cardona i Súria i s'uneix al Llobregat a Manresa. Un altre afluent del Llobregat és el riu Anoia. El riu Foix aporta aigua al pantà del mateix nom. El Gaià alimenta el pantà de Gaià i passa per Santa Perpètua de Gaià i el Pont d'Armentera. El Francolí acompanya les poblacions de l'Espluga de Francolí, Montblanc i la ciutat de Tarragona. La Garona, un riu de la conca atlàntica, és l'artèria de la Vall d'Aran i travessa Vielha, Era Bordeta, Bossòst, Les i Pontaut. El riu Segre passa per Llívia, Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Martinet, el Pont de Bar, la Seu d'Urgell, la Vansa, Organyà, Coll de Nargó, el pantà d'Oliana, Oliana, Bassella, la Clua, Ponts, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer. Un dels seus afluents, la Noguera Pallaresa, travessa Alòs d'Isil, Isil, Borén, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, el pantà de la Torrassa, Llavorsí, Rialb, Sort, Gerri de la Sal, la Pobla de Segur, el pantà de Sant Antoni, Pessonada, Salàs de Pallars, Llimiana, el pantà de Cellers, Cellers, el congost de Terradets i els pantans de Camarasa i de Sant Llorenç. A Camarasa, la Noguera Pallaresa s'ajunta amb el Segre i arriben junts a Balaguer. La Noguera Ribagorçana, un altre afluent del Segre, neix als cims aranesos i, amb la Noguera de Tor, rep la neu fosa del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La Noguera de Tor travessa la Vall de Boí i la Noguera Ribagorçana passa per Vilaller, el Pont de Suert, el pantà d'Escales, la vall d'Àger, els pantans de Canelles i de Santa Anna, Torrelameu i Corbins, on s'ajunta amb el Segre. Del Segre surten diversos canals que han transformat el paisatge, com el canal d'Urgell o el de Vallmanya. La ciutat de Lleida s'identifica amb aquest riu, que també alimenta els pantans de la Casa i d'Utxesa. Després de passar per Torres de Segre, rep les aigües del Cinca a la Granja d'Escarp. L'Ebre, amb afluents com l'Algars, abasta el pantans de Riba-roja i de Flix i travessa les poblacions de Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Garcia, Móra d'Ebre, Miravet, Xerta, Tivenys, Tortosa i Amposta. La seva desembocadura forma un delta de gran riquesa faunística, considerat la zona humida més important de Catalunya. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.

Autores:

Etiquetas:

Fecha publicación: 1.5.2013

Se respeta la licencia original del recurso.

Comentar

0

¿Quieres comentar? Regístrate o inicia sesión

Únete a Didactalia

Navega entre 94426 recursos y 240541 usuarios

Regístrate >

O conéctate a través de:

Si ya eres usuario, Inicia sesión

¿Quieres acceder a más contenidos educativos?

Regístrate Acceso usuarios
Añadir a Didactalia
ayudaDelJuego
Mapas

CARGANDO...

Ir a Mapas
Un museo virtual con más de 17.000 obras de arte

CARGANDO...

Ir a Mis Museos
Biblioteca

CARGANDO...

Ir a BNEscolar
EduBlogs

CARGANDO...

Ir a Edublogs
Odite

CARGANDO...

Ir a Odite
Con la tecnología GNOSS