Quèquicom explica alguns aspectes curiosos de la física de l'aire i visita una comarca marcada per la tramuntana, l'Alt Empordà. La vida a l'Empordà està condicionada per la tramuntana, el vent del nord que bufa uns 80 dies a l'any, sovint a intensitats superirors als 100 km/h. Els xiprers del paisatge són una mostra dels intents de frenar l'efecte del vent. Per experimentar directament tant el fregament de l'aire com la força de la gravetat, el reporter Pere Renom salta en caiguda lliure des de 4.000 metres d'altitud, però no aconsegueix passar dels 200 quilòmetres per hora. Toni Mestres, el presentador del programa, n'explica el perquè amb un experiment fet al plató. Als Aiguamolls de l'Empordà, parada obligada de les aus migradores, Pere Renom acompanya un ornitòleg que anella diverses espècies d'ocells per fer-ne el seguiment. Allà es comparen les captures que s'arriben a fer un dia de tramuntana amb les que es fan un dia sense vent, i estudien el desgast físic que pateixen els ocells a causa de la resistència de l'aire. A més, s'explica que la forma i la mida de les ales està relacionada amb la massa corporal dels ocells i la seva forma de vida. A més d'afectar els ocells, el vent ocasiona una gran deshidratació en les plantes. Des del cap de Creus, s'explica com s'hi adapten algunes espècies autòctones i, des del plató, es demostra de manera didàctica que el vent té una gran capacitat d'assecar, que augmenta quan la humitat relativa és menor. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.