Dígits explica, en aquest capítol, com lelectrònica ha revolucionat el món de la música, amb laparició de nous sons, noves maneres de manipular-los i nous estils musicals. El Theremin va ser un dels primers instruments musicals electrònics. El va inventar, els anys 20, el físic i alhora músic rus Lev Termen. Consta de dues antenes a través de les quals semeten dos camps electromagnètics. Laproximació de les mans produeix variacions daquests camps i, com a resultat, uns sons audibles. Durant la dècada del 1940, el magnetòfon permetia enregistrar sons i reutilitzar-los. Combinada amb la creativitat musical, la cinta magnètica va donar lloc a un nou concepte: la música electrònica. Alguns dels seus pioners van ser el nord-americà John Cage o el francès Pierre Schaeffer, que componia amb tota mena de sons: naturals, industrials... Max Mathews, un enginyer nord-americà, va crear el primer programa dordinador per generar sons. El Moog va ser el primer sintetitzador que es tocava com un orgue, però podia produir sons molt diversos. El Moog va contribuir a popularitzar la música electrònica. Durant els anys 70, els sintetitzadors van passar de ser analògics a digitals. Lelectrònica va eixamplar la paleta de sons i la digitalització, la gamma destils i dinstruments. La digitalització comporta, en primer lloc, la fragmentació del senyal sonor. Després, cada fragment es quantifica i es codifica en forma de bits. Amb el codi digital, els sons es poden manipular, barrejar i fer que qualsevol cosa pugui sonar. Aquesta capacitat ha donat lloc a nous gèneres musicals, com ara la "música algorítmica" o la "música interactiva". Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.