Lordinador ha esdevingut una màquina per escriure, un equip per escoltar música i veure un vídeo, un àlbum on guardar fotografies... "Dígits" dedica el capítol a levolució daquest invent. Fins a finals de la dècada del 1970, els ordinadors eren màquines molt voluminoses i costoses, i tan sols els feien servir les empreses i les institucions. Cada ordinador tenia només un processador i les feines sexecutaven una darrere laltra. El nord-america Vennevar Bush va projectar una màquina, anomenada Memex, per al treball individual. Hi havia de guardar els llibres, els registres i les comunicacions duna persona, però mai no es va fer realitat. De tota manera, va ser la llavor de la informàtica personal. Al laboratori californià Xerox Parc es va fabricar lordinador Alto, que es caracteritzava per un sistema de comunicació a base de gràfics, la interfície. En lloc denrevessades instruccions informàtiques, la interfície gràfica permetia treballar com si sestigués davant dun escriptori. Aplegant aquestes idees, dos joves nord-americans van construir un dels primers ordinadors personals, lApple I. Altres ordinadors dèxit van ser el Commodore 64, lSpectrum, lAmiga... i, sobretot, el Macintosh, dApple. Aquest ordinador disposava de pantalla, ratolí i una colla de programes per fer feines personals, sobretot creatives. Per la seva banda, IBM va entrar en la informàtica personal amb lanomenat PC ("personal computer"), que esdevindria el gran rival de Macintosh. La interfície del PC, lanomenat Windows, va anar incorporant amb el temps la interfície gràfica. Actualment, la interconnexió dels ordinadors en xarxa, com internet, ha multiplicat el valor de la informàtica personal. A les capacitats textual, gràfica i musical, ara shi ha afegit la de comunicar-se. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.