A "Les tres Gràcies", Rubens va plasmar els cossos contundents de tres dones que s'ajustaven als gustos estètics de l'època. "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra mestra, exposada al Museu del Prado de Madrid. Segons la mitologia grega, les tres Gràcies eren Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurinome. Acompanyaven les divinitats de l'amor, Afrodita i Eros, i eren les deesses del plaer, l'alegria i les festes. Rubens va pintar les tres Gràcies formant un cercle, unides pels braços, per una gasa transparent i per la intensa mirada que es dediquen. L'escena apareix emmarcada pel tronc i la branca d'un arbre, per una garlanda de flors i per una figura de Cupido. Al fons hi ha un paisatge amb animals pasturant. La nuesa de les tres Gràcies deixa veure els seus cossos rotunds i de pell blanca, característiques que els homes de l'època de Rubens apreciaven molt en les dones. Alguns entesos reconeixen en dues de les Gràcies el rostre de les dues dones que va tenir Rubens: Isabella Brant i Helena Fourment. En canvi, altres pensen que totes dues cares són variacions de les faccions de la seva darrera esposa, Helena Fourment. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.