Memòria de Catalunya dedica el capítol a un dels fets cabdals del segle XVIII: la guerra de Successió i la pèrdua de les institucions pròpies de Catalunya. Pel que fa a lart, comença a introduir-se el neoclassicisme. La mort sense descendència de lúltim monarca de la casa dÀustria, Carles II, va afectar tota lEuropa occidental, a causa de lextensió dels dominis hispànics. Els candidats al tron amb més possibilitats eren larxiduc Carles dÀustria i el duc Felip dAnjou. En el seu testament, però, el rei Carles II es mostrava favorable al candidat francès, així que Felip V va ser proclamat rei. Així començava la disnastia dels Borbons. A Catalunya, els recels contra el nou monarca van fer que el país sadherís a laliança antiborbònica que defensava lopció de Carles dÀustria. Larxiduc es va instal·lar a Barcelona i va ser proclamat rei amb el nom de Carles III. Aquest va ser el detonant duna guerra que va acabar guanyant Felip V. El 1707, la derrota a la batalla dAlmansa va ser linici de la desfeta. Lany 1713, les potències europees van signar el tractat dUtrecht, sense tenir en compte els interessos catalans. Tot seguit, els exèrcits aliats van abandonar la Península i Carles dÀustria els seus partidaris. Barcelona va caure l11 de setembre de 1714, defensada per Rafael Casanova. Lúltim reducte a caure va ser Cardona, amb algunes partides armades com la de Bac de Roda, que van resistir fins a lúltim moment. La guerra va minvar la població, amb molta gent exiliada, condemnada i perseguida, com el general Moragues o Antoni de Villarroel. Es va suprimir la Generalitat i les institucions municipals van ser uniformitzades segons el model de Castella. El decret de Nova Planta de 1716 va posar en mans dels buròcrates castellans ladministració del país i la llengua castellana es va imposar com a idioma oficial de ladministració. Les ciutats van viure importants transformacions. Barcelona va perdre bona part del barri de la Ribera per fer-hi la Ciutadella. A Figueres es va aixecar el castell de Sant Ferran i, a Lleida, el turó de la Seu es va convertir en zona militar. Van desaparèixer la Universitat de Lleida, fundada per Jaume II, i la resta duniversitats repartides pel territori. Lany 1717 sen va crear una de nova i única: la Universitat de Cervera. A poc a poc, Catalunya va anar superant la crisi, amb una important recuperació econòmica, gràcies al creixement demogràfic, a la millora de la producció agrícola i a la reactivació del comerç, que, a partir del 1778, amb un decret de lliure comerç, es va obrir a Amèrica. També va començar un procés dindustrialització, bàsicament del cotó. La il·lustració es va traduir en la creació de noves fundacions, escoles i acadèmies. En aquesta època van destacar personatges com Baldiri Rexach o el baró de Maldà, que feien servir la llengua popular. Hi van aparèixer composicions com "El cant dels ocells" o "El desembre congelat". Pel que fa a la pintura, artistes com Antoni Viladomat, Francesc Tramulles, Pere Pau Muntanya o Francesc Pla, el Vigatà, van començar a introduir-hi el neoclassicisme. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.