Aquest capítol de "Mediterrània" analitza les característiques geomorfològiques del mar Mediterrani i en mostra la importància històrica i econòmica a través de les diferents cultures que lhan solcat al llarg de la història. Des de lantiguitat, el rem i la vela van permetre la navegació pel Mediterrani als cretencs, grecs, cartaginesos, fenicis i romans. Tot i laparença plàcida del Mare Nostrum, un mar petit i tancat, també ha estat escenari de tempestes i naufragis. Durant lèpoca medieval, els vaixells catalans, genovesos i venecians dominaven el mar amb vaixells construïts a drassanes com les de Barcelona, avui Museu Marítim. Fa 200 milions danys només hi havia un sol continent, Pangea, i un sol oceà, Pantalassa. La deriva continental va anar separant les terres en un llarg procés fins a arribar a la forma actual. El mar Mediterrani té una amplada variable, és de color blau intens i té una fertilitat deficient. Hi viuen espècies com els dofins, les tortugues, les tonyines o espècies endèmiques com la foca mediterrània. Els cetacis hi escassegen. Shi pesquen amb arts ben diversos tota mena despècies: seitons, sardines, lluços, cargols de mar, garotes, rossellones, tallarines, sorells, molls o rogers, rajades, escórpores, lluernes, pops, gambes, llagostes, peixos espasa o emperadors, tonyines... Però lexplotació continuada dun mar poc productiu com el Mediterrani pot donar lloc a problemes desgotament de recursos. A aquest fet hi cal afegir la contaminació de les zones costaneres i labocament de residus. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.