Feliu Formosa (Sabadell, 1934) es defineix modestament com un "tastaolletes" en referir-se a les seves activitats polifacètiques. Per un cantó, sha dedicat intensament al teatre, tant independent com professional: ha fundat grups escènics, ha fet dactor i de director i ha exercit de professor de lInstitut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Altrament ha excel·lit en la traducció literària, sobretot de textos alemanys, amb més dun centenar de títols traduïts, principalment de dramaturgs, però també de novel·listes i poetes.
El 1973 comença a publicar poesia. La seva producció, de caire intimista i reflexiu, pren un to més angoixat a partir del poemari Cançoner (1976), escrit arran de la mort de la seva primera esposa, lactriu Maria Plans. Amb Semblança (1986) el jo poètic sasserena i emprèn nous camins dinvestigació personal i de llenguatge. El 2002 reuneix el conjunt de la seva creació poètica en el volum Darrere el vidre. Així mateix, ha publicat els dietaris El present vulnerable (!979) i A contratemps i El somriure de latzar (2005). Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.