Mediterrània dedica el capítol als diferents mètodes de pesca de la tonyina, als moviments migratoris daquesta espècie i als diversos sistemes per conservar-ne la carn. Al final de la primavera, grans moles de tonyines enormes neden ran de costa. Es dirigeixen a les seves àrees de fresa. Lhome mediterrani, des de fa segles, nintercepta el pas i les pesca. Les tonyines atlàntiques entren a la Mediterrània per Gibraltar a començaments de la primavera. A la tardor, després de pondre els ous, emprenen el camí de tornada. Les àrees de captura estan relacionades amb aquestes rutes migratòries. Les principals són a Sicília, Tunísia, Sardenya, la costa catalana i Gibraltar. La tonyina blava és la varietat més apreciada. La voracitat de les tonyines permet pescar-les amb ham, mitjançant curricans. Una altra tècnica de pesca és lalmadrava, un art fix, parat prop de la costa, capaç dinterceptar el curs migratori de les tonyines. A banda daquests sistemes tradicionals, en aigües oceàniques es fan servir nous sistemes de pesca. Un dels quals consisteix en la localització aèria de les moles de tonyina, que es pesquen fent servir un art dencerclament.La major part de la tonyina que es pesca a la Mediterrània va cap al Japó, on és molt apreciada. Antigament, però, gairebé tota la tonyina que shi pescava era per a la indústria conservera. A més de la conserva en llaunes, la tonyina, de la qual se naprofiten totes les parts, també es pot salar i assecar, és la moixama. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.