Mediterrània dedica aquest capítol a les ciutats, els caus col·lectius de lespècie humana. Shi mostren diferents tipus de ciutats de làmbit mediterrani: mortes, en ruïnes, històriques, canviants...La majoria dels animals fan caus per protegir-se del mal temps i dels depredadors. Lequivalent humà són les cases, que sagrupen en nuclis, en pobles o ciutats. El sistema urbà està sotmès a regles i normes. La ciutat modifica el clima, el fa més calorós i humit. Consumeix oxigen i emet anhídrid carbònic, origina contaminació. La ciutat té un metabolisme propi, necessita energia i sistemes de transport, genera residus i deixalles i està dotada de clavegueres i depuradores. La ciutat també condiciona lestructuració del territori que lenvolta i els països sorganitzen a partir de les ciutats. Al segle XX, la població va créixer exageradament, fins a arribar als 6.000 milions de persones. La població es concentra cada vegada més a les ciutats, que són cada cop més grans i denses. El programa recorre diverses ciutats: una ciutat abandonada, Volubilis, al Marroc; les ruïnes gregues i romanes dEmpúries; Lindos, una ciutat històrica encara habitada a lilla grega de Rodes, o ciutats en decadència, com ara Valparaíso, a Xile.També hi ha ciutats antigues que no han parat de créixer, com Istambul, lantiga Constantinoble, que sintetitza el món urbà mediterrani. Així mateix, en altres casos, trobem els barris medievals enmig de ciutats modernes, com és el cas del call jueu de Girona o de les medines del Magreb. Finalment, es mostra com ha evolucionat al llarg de la història la ciutat de Barcelona, una vella ciutat mediterrània que ha aconseguit ser símbol de modernitat. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.