La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Es va formar el 6 dabril de 1914, si bé el procés per a la seva creació va començar al 1911. El congrés la va aprovar però amb competències molt retallades. En canvi el senat no ho va fer. El 18 de desembre de 1913 el rei signà el dret de mancomunitats provincials. Responia a una llarga demanda històrica dels catalans, la federació de les quatre diputacions catalanes, per la devolució de les antigues Corts Catalanes. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de lestat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i després per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925), tots dos de la Lliga Regionalista, i va dur a terme una important tasca de creació dinfraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana. Lany 1918 impulsà una campanya pro Estatut dAutonomia. Una altre fita important de la Mancomunitat va ser la promoció de lobra de Pompeu Fabra, qui va normalitzar la llengua catalana. Lactivitat de la Mancomunitat de Catalunya va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera, lany 1923, el qual la va dissoldre poc després (el 20 de març de 1925) i intentà desfer-ne lobra. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt dautogovern. El punt de partida és el 1714. A partir daquí, es va repassant la lluita de Catalunya per lautogovern fins a lactualitat: lestatut de Miravet. El programa consta dun reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, lAssemblea de Catalunya, lEstatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals darreu de Catalunya. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.