Memòria de Catalunya recorre els monuments deixats pels romans, especialment a Tarragona, i parla de la influència de la presència romana en la societat posterior. La presència romana a la Península Ibèrica comença lany 218 abans de Crist, moment en què les tropes romanes desembarquen a la colònia grega dEmpúries amb lobjectiu de lluitar contra els cartaginesos. A poc a poc, es van anar estenent pel territori, tot i que van haver de vèncer els pobles autòctons, anomenats ibers. Roma imposa una civilització urbana i el patriciat urbà nesdevé leix vertebrador. Els romans van crear una completa xarxa viària i van afavorir poblacions amb gran presència daigüa, com les fonts termals dAquis Voconis (Caldes de Malavella) o dAquae Calidae (Caldes de Montbui). El món rural sarticula entorn de les vil·les, que combinen la part rústica i la urbana per explotar el camp amb esclaus. La romanització deixa, a part dels monuments, una forta petjada; en són un exemple el dret, la llengua o la mentalitat. La ciutat per excel·lència és Tarragona, la capital provincial, que va ser elevada a la categoria de colònia per Juli Cèsar i va arribar a tenir 30.000 habitants. Al segle V, els pobles germànics es van situant dins lImperi romà, que es va erosionant internament fins a la desaparició de lImperi dOccident lany 475. Els pobles germànics reben lherència romana, com els visigots a la Península Ibèrica, i tracten de mantenir-ne els continguts, tot i que no poden frenar el procés de ruralització, lestancament de leconomia, lalentiment dels intercanvis comercials, les mutacions dels valors ideològics o les alteracions socials. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.