Mediterrània dedica el capítol a les bosquines mediterrànies, formacions vegetals darbustos i matolls llenyosos característics dels països de la conca mediterrània i daltres països de clima moderat. Les herbes aromàtiques tenen usos ben diversos. Serveixen per fer colònies i sabons, però també per a lelaboració de begudes espirituoses, resultat de la seva infusió, destil·lació o maceració en alcohol. A les bosquines mediterrànies shi poden trobar plantes en forma de bola, eriçades i amb espines que les protegeixen dels herbívors. Lensopeguera, per exemple, té una morfologia que la protegeix del vent. La lleteresa, en comptes despines, té làtex, una substància que no la fa atractiva per al consum dels animals. Aquestes herbes tenen floracions espectaculars, tant a lhivern com a lestiu. Sovint, a les bosquines hi apareixen arbres, com els pins. El pinastre sexplota per obtenir-ne resina, una mescla de gomes i essències molt inflamables. En contacte amb laire, esdevé un producte sòlid, el galipot. Els grecs afegeixen resina al vi i obtenen la coneguda "retzina". El xiprer, larbre funerari per antonomàsia, també acompanya les herbes de les bosquines. El xiprer es fa servir per fer palissades vegetals, tanques per protegir els cultius. A Califòrnia i Sud-àfrica també es poden trobar equivalents a la bosquina mediterrània. Els vegetals constitueixen la matèria primera de làmbit de la perfumeria. Es poden destil·lar les flors, les fulles, les arrels o els fruits. Gràcies al procés de destil·lació és possible obtenir oli essencial, un producte perfumat molt apreciat. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.