Comarques.doc dedica aquest capítol al Segrià. Els pobles i la capital de la comarca, Lleida, encara conserven lempremta del domini àrab, amb les restes dels castells daquest període. Els ibers, els romans, els àrabs i els cristians van deixar la seva petjada al Segrià. A més de les restes arqueològiques, aquesta empremta és visible en àmbits com lagricultura, ja que els àrabs van ser pioners en la creació de sistemes de reg. Les terres del Segrià estan regades pel Segre i per canals i sèquies, com el canal dUrgell i el canal de Catalunya i Aragó. Els fruiters són el principal cultiu, juntament amb la vinya i lolivera. A la comarca es produeix vi amb Denominació dOrigen Costers del Segre, i oli amb Denominació dOrigen Les Garrigues. També cal destacar-ne el sector ramader, especialment el porcí. El símbol de la capital, Lleida, és la Seu Vella, dalt del turó en què va néixer la ciutat en època romana, aleshores anomenada Ilerda. De la catedral, construïda sobre lantiga mesquita, cal destacar-ne les portalades, el gran claustre i la torre del campanar. La ciutat encara conserva vestigis de la fortificació romana i medieval i les restes del castell del rei, reedificat sobre lantiga suda sarraïna. A lantiga entrada a la ciutat, larc del Pont, hi ha lescultura dIndíbil i Mandoni, els guerrers ibers que van lluitar contra la dominació romana. Altres punts dinterès són el porxos del segle XIV, els carrers de lèpoca medieval, la Paeria, seu del govern municipal, la Seu Nova, lesglésia de Sant Llorenç, el Casino Principal, la Casa Magí Llorens, lInstitut dEstudis Ilerdencs, la Universitat de Lleida o el parc de la Mitjana. El recorregut per la comarca continua per Torres de Segre, amb el santuari de la Mare de Déu de Carrasumada; Almacelles, un important centre agrícola i industrial; Almenar, amb les restes del castell musulmà, i Corbins, amb el conjunt arqueològic del Tossal dels Moros, on hi ha una de les vil·les romanes més importants de Catalunya. Més endavant trobem Alcarràs, amb els nuclis de Montagut i Vallmanya, i Soses, amb el poblat ibèric de Gebut. Aitona també conserva les restes dun castell àrab i els barris de la Moreria i dels Jueus. A Seròs hi ha les restes de la basílica paleocristiana de Bovalar, del segle IV. A Massalcoreig, on conflueixen en un aiguabarreig els rius Segre i Cinca, hi ha les restes de lantiga abadia cistercenca de Santa Maria dEscarp. La visita a la comarca continua per Artesa de Lleida, amb una ermita de planta rodona; Alfès, amb la casa renaixentista de les Doctores; Alcanó; Torrebesses, amb un castell palau dorigen àrab; Llardecans; Maials, amb una alzina i un pi centenaris, i Almatret. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.