Antònia Vicens (Santanyí, 1941), autodidacta, va descobrir de petita la "força de les paraules" a través de la gran riquesa de vocabulari del seu poble natal. El 1968 publica el recull de contes "Banc de fusta" i la seva primera novel·la "39º a lombra" (premi Sant Jordi), un retrat molt cru de lesfondrament de la societat patriarcal mallorquina a causa de larribada del turisme. Després vindran diverses novel·les entre les quals despunten "Material de fulletó", "La festa de tots els morts" "Quilòmetres de tul per a un petit cadàver" (premi Ciutat de Palma), "Gelat de maduixa" (premi Ciutat de València) i "Terra seca". El seu món literari, de tons molt aspres, és habitat per personatges desencisats, que sovint porten al límit les seves passions, amb el teló de fons duna Mallorca malmesa per lespeculació urbanística i la corrupció política, i que va perdent progressivament la identitat. També ha publicat, juntament amb Josep M. Llompart, el llibre de memòries "Vocabulari privat". Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.