Zer egin dezaket?
226345 materialEducativo
textoFiltroFichatipo de documento Historia - Audio baliabidea
Baliabide honi buruz...
La Guerra Civil Espanyola o Guerra dEspanya, també anomenada segons els bàndols bel·ligerants Alçament Nacional (Alzamiento Nacional) i Rebel·lió Feixista va ser una contesa que es desenvolupà a Espanya entre el 17 de juliol 1936 i l1 dabril 1939, que va seguir al cop militar
contra les institucions constitucionals de la República. Lautoanomenat "bàndol nacional", amb lajuda dels feixismes italià i alemany, va aconseguir de conquerir tot el territori espanyol de lanomenat "bàndol republicà", que rebien lajuda de la Unió Soviètica, del moviment
internacional Comunista, i de les Brigades Internacionals. Mentre, les forces democràtiques internacionals es rentaren les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern. El republicans estaven composats
des dels centristes que donaven suport a una democràcia liberal moderadament capitalista fins als comunistes i revolucionaris anarquistes. La seva base era principalment urbana sent especialment forta en les regions industrials del nord, sobretot a Catalunya i el País Basc, que a més buscaven una autonomia o fins i tot la independència del govern central de Madrid, una opció que va quedar
oberta amb el govern republicà. Els Nacionals, al contrari, tenien un suport més rural, més conservador, eren principalment catòlics, i estaven a favor de la centralització dEspanya. En el transcurs daquesta guerra civil, els futurs bel·ligerants europeus de la Segona Guerra Mundial es comencen a enfrontar més o menys directament:
lAlemanya dHitler i la Itàlia de Mussolini aporten el seu suport a Franco, la Unió soviètica de Stalin ven armes als republicans, tot buscant la presa de poder al si de la república. França i el Regne Unit escullen la neutralitat i no hi participen directament, però deixen que les Brigades Internacionals es comprometin del bàndol republicà."Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt dautogovern. El punt de partida és el 1714. A partir daquí, es va repassant la lluita de Catalunya per lautogovern fins a lactualitat: lestatut de Miravet. El programa consta dun reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, lAssemblea de Catalunya, lEstatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals darreu de Catalunya. Vía: XTEC-Merlí.
Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.
Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.
Kide hauentzat bakarrik:
Mira un ejemplo de lo que te pierdes
Autores:
Kategoriak:
Etiketak:
Fecha publicación: 17.4.2013
Baliabidearen jatorrizko lizentzia errespetatzen da.
Aipatu nahi al duzu? Erregistratu o Hasi saioa
Didactalia-ri Gehitzea Arrastra el botón a la barra de marcadores del navegador y comparte tus contenidos preferidos. Más info...
Aipatu
0