Fa temps que sha provat destablir una relació entre la música i la imatge. "Dígits" dedica el capítol als invents que han servit per posar imatges als sons. Isaac Newton creia que música i imatge eren fenòmens de naturalesa molt similar. Per això, lespectre de la llum, que ell mateix va descobrir, està representat en set colors, el mateix nombre de notes que hi ha a lescala musical. Aquesta relació va inspirar diverses invencions, com el clavicordi ocular, del francès Bertrand Castel. A finals del segle XIX, langlès Wallace Remington va construir un orgue de colors i el danès Thomas Wildred va dissenyar el Clavilux, un dels orgues de colors més avançats. El pintor Vassili Kandinsky va estudiar la relació entre els colors i el sons. En col·laboració amb alguns músics, Kandinsky va dissenyar les imatges que van acompanyar diversos concerts. Cineastes com lalemany Oskar Fischinger també es van interessar per la qüestió. Contra el que pensava Newton, el so i la llum són dos fenòmens de naturalesa ben diferent. El so és una vibració de laire i cada nota correspon a una determinada freqüència de vibració. La llum visible és una estreta franja de lespectre electromagnètic i cada color correspon a una determinada freqüència daquest espectre. Tot i aquestes diferències, però, el so i la llum es poden quantificar i representar amb números. Cap a la dècada del 1960, els ordinadors van començar a treballar amb sons i imatges. El nord-americà John Whitney va considerar lordinador com un instrument amb què es podria arribar a la síntesi de les arts. Lordinador permet establir tota mena de correspondències i, per tant, les possibilitats creatives són més àmplies. El japonès Toshio Iwai ha aconseguit que el piano esdevingui un instrument que produeix, alhora, música i imatges. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.