L'espai "Quèquicom" es desplaça fins a la Conca de Tremp, on van viure els últims dinosaures que van habitar la Terra. On ara hi ha la Conca de Tremp abans hi havia llacunes, deltes, rius i aiguamolls que es van formar quan el mar es va enretirar. En aquestes condicions, durant el cretaci, la zona era propícia per a la vida dels dinosaures i encara se'n poden trobar fòssils i petjades. La reportera Samantha Vall recorre la zona amb el paleontòleg Rodrigo Gaete, que li mostra restes de closques d'ou, ja que la Conca era una àrea de nidificació de dinousaures. En aquesta àrea també s'hi poden trobar petjades i ossos fossilitzats de dinosaures. Al Museu de Tremp es restauren tot tipus de fòssils i s'hi conserven restes dels últims dinosaures que es coneixen. La geòloga Elena Nieto recorda que hi ha dues hipòtesis per justificar la desaparició dels dinousaures: la caiguda d'un meteorit o el pas sobtat a un clima més fred. El geòleg Gonzalo Ribas explica com s'analitzen els dipòsits de sedimentació per orientar els paleontòlegs sobre on hi va haver matèria viva. L'anàlisi de les roques que contenen esqueletes d'organismes s'utilitza de referència per datar l'edat de les roques. Les pedres enregistren com ha anat canviat el camp magnètic de la Terra al llarg del temps, i el geòleg Miquel Garcés mostra com el magnetòmetre permet mesurar com es van imantar els diferents minerals en el moment de la formació de la roca. El resultat també determina l'edat de la roca. D'altra banda, a la secció "La masia", el biòleg Cristian Ruiz Altaba mostra quants dits tenen els diversos animals que habiten un mas. Finalment, el biòleg Carles Pla captura un exemplar de rata mesquera, una espècie difícil de trobar. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.