El programa "Què mhas dit!" defineix, en aquest capítol, els mots "broc" i "dolós", i parla dalguns trets de pronúncia característics de làmbit familiar i del dialecte rossellonès. Un "broc" és la part dun recipient (gerro, càntir, porró, etc.) en forma de bec o de canó per on saboca el líquid. Un "broc" també és un trosset de branca tallada, seca i sense fulles, i una cosa de poca importància, insignificant. En làmbit familiar hi ha paraules que es pronuncien ometent-ne algun dels seus sons. Per exemple, "paraiga" (paraigua), "aiga" (aigua), "llenga" (llengua) o "pograma" (programa). En el dialecte rossellonès, la primera persona del present dindicatiu acaba en "i". Així, diuen "jo canti" (jo canto), "jo agafi" (jo agafo), "jo diui" (jo dic) o "jo escriui" (jo escric). Un "incendi dolós" és el que sha provocat amb malícia, és a dir, que algú, de manera voluntària i lliure, ha calat foc a algun lloc per treuren un benefici, per venjança o per amagar un delicte. També sen pot dir "incendi provocat". La paraula "dolós" vol dir el contrari que "fortuït". "Dolós" és un adjectiu que es fa servir, sobretot, en làmbit judicial i administratiu. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.