Catalunya va experimentar, al segle XIX, un espectacular creixement econòmic, gràcies a un procés dindustrialització molt significatiu. Aquest és el tema central daquest capítol de "Memòria de Catalunya". El procés dindustrialització a Catalunya té lorigen en el segle XVIII, amb els beneficis del comerç antillà i el notable augment del dinamisme interior. Així va sorgir una primera generació de grans industrials catalans, com els Güell o els Girona, i es va configurar un nou grup social, a cavall entre la indústria i el sector financer, dotat dimportants recursos econòmics. Aquest fet es va reflectir en la construcció de noves mansions, moltes amb aires colonials. Alguns daquests empresaris es van ennnoblir, com Antonio López, fundador de la Transatlàntica, que va rebre el títol de marquès de Comillas lany 1878. La industrialització va comportar avenços importants a Catalunya, com el primer tren que va circular a la Península. Va ser lany 1848, entre Barcelona i Mataró, impulsat per Miquel Biada. El tèxtil, i en especial el cotó, va ser el primer sector a viure la industrialització. Primer es va fer servir lenergia hidràulica i, més tard, la de vapor. Barcelona es va convertir en el principal centre industrial de Catalunya, i el Vallès Occidental va anar concentrant la major part de la indústria tèxtil. També a les conques dels rius Llobregat i Ter es van instal·lar colònies industrials. Laparició de la indústria metal·lúrgica va suposar una segona etapa del procés dindustrialització. Es van dur a terme grans projectes, com "La Maquinista Terrestre i Marítima", que va impulsar la consolidació del ferrocarril. Altres sectors que es van desenvolupar van ser el gas, el fariner, el químic i lelèctric. Una mostra de tota aquesta activitat va ser lExposició Universal de Barcelona de lany 1888, impulsada per lalcalde Francesc Rius i Taulet. Coincidint amb aquest esdeveniment, es va urbanitzar lantiga Ciutadella, es va inaugurar el monument a Cristòfol Colom i es van fan fer edificis amb els primers signes del modernisme, com el Castell dels tres Dragons, de Domènech i Montaner. La industrialització, però, va comportar la deshumanització de les condicions de treball. Es va estendre la situació de misèria del proletariat, es va viure lexplotació de dones i nens i es van produir enfrontaments entre obrers i patrons. A finals del segle XIX va créixer entre les classes benestants la por dels obrers, sobretot després de latemptat al Liceu de lany 1893, quan lanarquista Jaume Salvador va llançar dues bombes Orsini a la platea del teatre. A poc a poc, el moviment obrer va començar a consolidar-se. Lany 1870 va tenir lloc a Barcelona el primer congrés obrer espanyol, i lany 1888, el primer congrés socialista, que va donar origen a la Unió General de Treballadors. Altres repercussions de la industrialització van ser laparició de les caixes destalvis o els canvis urbanístics, el més significtius dels quals va ser laprovació, lany 1859, del projecte de reforma i eixample de Barcelona, dIldefons Cerdà. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.