Memòria de Catalunya dedica aquest capítol al segle XIV, un ètapa de gran plenitud, amb lexpansió marítima pel Mediterrani, que va posar fi a situacions de crisi social i econòmica i amb el compromís de Casp per solucionar els problemes successoris. La Catalunya de començaments del segle XIV, amb el regnat de Jaume II el Just, és la de màxima expansió pel Mediterrani. El monarca català va regnar també a Sardenya i Còrsega i va recuperar la zona dAlacant a Guardamar. La continuïtat sobre Sicília la va assegurar el seu germà, Frederic. En aquesta etapa, després de la lluita dels almogàvers contra els turcs, es va produir un conflicte amb les autoritats gregues. Lassassinat del cabdill almogàver Roger de Flor va ser lespurna de la revolta coneguda com "venjança catalana". Ramon Muntaner, protagonista i testimoni presencial, en va deixar testimoni a la seva "Crònica". El regnat de Jaume II va comportar un reforçament de lautoritat reial i la incorporació definitiva a la seva sobirania de la Vall dAran, lany 1313. En làmbit cultural, lany 1300 va crear la Universitat de Lleida, la primera de la Corona dAragó, i va donar suport a figures com ara el metge Arnau de Vilanova o lescriptor Ramon Llull. Després de la mort de Jaume II, el regne va passar a mans del seu fill Alfons el Benigne, després de la renúncia del primogènit, Jaume. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, Catalunya va viure una davallada del seu pes polític, en benefici primer de València i, després, de Castella. Lany 1348, una gran epidèmia de pesta negra hi va tenir efectes devastadors. A més, a la crisi demogràfica i la falta daliments es van unir plagues i terratrèmols. Un fet important daquesta etapa va ser la constitució de la Generalitat, lany 1359, a les corts de Cervera. També va ser un època desplendor del gòtic, amb edificis singulars a Barcelona (Drassanes, Santa Maria del Mar, Consell de Cent, Palau Reial...) i a la resta de Catalunya. A Pere el Cerimoniós el va substituir el seu fill Joan I el Caçador, que va protegir figures de lletres com Bernat Metge. En morir sense descendència, el regne va passar al seu germà Martí I lHumà, que també va morir sense descendència lany 1410. Després de dos anys dinterregne, el problema successori es resoldria amb el compromís de Casp. Aquesta va ser la fi de la dinastia de la casa de Barcelona, vigent des dels temps de Guifré el Pelós. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.