Sacre Imperi Romanogermànic

tipo de documento Article Wikipedia Country

Equipo Didactalia

M'agrada 0
Visites 9
Comentaris 0
Desar a
Accions
- Enviar enllaç

Sobre aquest recurs...

Sacre Imperi Romanogermànic

Country

Artículo WikipediaFuente Dbpedia

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans». Des de la seva fundació el 962 fins a la seva dissolució el 1806 en el context de les guerres napoleòniques, pretengué ser el continuador de l'Imperi Carolingi i, en última instància, de l'Imperi Romà. L'epítet «Sacre», documentat per primer cop el 1157, fou afegit al seu nom durant el regnat de Frederic I Barba-roja (r. 1155–1190) per legitimar el seu poder apel·lant a Déu. Fou conegut igualment com a Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya o Sacre Imperi Romà de la Nació Germànica (Sacrum Romanum Imperium Nationis Teutonicae i Heiliges Römisches Reich Deutscher Nation), identificant-lo amb Alemanya. Tanmateix, el seu nom en altres idiomes que antany foren llengües de l'imperi, com el neerlandès i l'italià, no fa cap referència als germànics. En alguns contextos, és anomenat «Primer Reich» o «Vell Imperi» per distingir-lo de l'Imperi Alemany. Fou fundat al segle x per la dinastia dels otònides a partir de l'antiga França Oriental carolíngia. El nom Sacre Imperi es remunta al 1157, mentre que la denominació Sacre Imperi Romà és documentada per primera vegada cap al 1184 i fou d'ús habitual a partir del 1254. La referència a la nació alemanya o germànica data del segle xv. El territori de l'imperi patí canvis substancials al llarg dels segles. En el seu apogeu cobria gairebé tota l'Europa central, així com els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa i parts importants de França i Itàlia, per la qual cosa la seva història i la seva cultura formen part del llegat comú de molts estats europeus. Les relacions entre l'emperador i els seus vassalls eren un estira-i-arronsa que tendia inexorablement a la descentralització, amb una estructura feudal complexa que abastava centenars d'entitats territorials. Al final del segle xi i el començament del segle xii, un seguit de topades amb el papat se saldaren amb una reculada dels emperadors i deixaren tocada la seva autoritat. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les anomenades Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada «piràmide feudal», fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al segle xvi, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.