En aquest capítol, "Mediterrània" descriu com és la vida a les illes de la conca del Mediterrani, amb problemes com lescassetat daigua dolça o fenòmens com el turisme de masses. Els primitius illencs mediterranis es trobaven aïllats. Al neolític ja shavien desenvolupat cultures insulars molt interessants, que han deixat importants construccions megalítiques a illes com Sardenya, Malta o Menorca, on queden dretes diverses taules i navetes. Algunes illes mediterrànies estan poc poblades, en canvi, a daltres, hi passa el contrari. És el cas de Malta, que va esdevenir estat independent lany 1964. La majoria de les poblacions illenques es concentren a la costa, tot i que també es poden trobar pobles a les muntanyes de les illes grans, com Sicília, Còrsega o Creta. Les illes mediterrànies no han tingut una història plàcida, sinó al contrari, tal com demostren les fortificacions dEivissa, Siracusa, Kos o Rodes. Lhome ha demostrat reiteradament la seva voluntat de viure a les illes, fins i tot a les dorigen volcànic, com Santorini o Stromboli. El problema més gran de les illes és la falta daigua dolça. La manca de rius fa que els secans siguin els conreus més difosos, com lolivera o la vinya. Per aprofitar laigua de pluja es fan servir cisternes. Daltra banda, laigua salada es converteix en apta per al consum gràcies a les plantes potabilitzadores. El turisme de masses sha convertit en una important font dingressos per a les illes mediterrànies, però, a més dagreujar-hi els problemes de subministrament daigua potable, ha contribuït a la seva degradació paisatgística. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.