Mediterrània repassa les diverses característiques de lhivern a les àrees amb clima mediterrani: meteorologia, reposta biològica davant el fred, activitats humanes... A la latitud mediterrània, al solstici dhivern, el sol saixeca poc durant el dia. A mesura que avança lhivern, però, el sol cada cop és més amunt i el dia dura més. Lhivern és una època amb precipitacions modestes, menys plujosa que la primavera o la tardor. A lhivern floreixen diversos arbres i plantes, com ara els ametllers, els tarongers, els garrofers, les argelagues, el bruc boal, les lletereses o les ravenisses. A la muntanya mediterrània, lluny del mar, lhivern és més sever, amb nevades, gebrades i glaçades. A lhivern, la fauna acusa el fred i els amfibis i els rèptils, per exemple, entren en letargia. En canvi, els ocells migradors arriben a la Mediterrània buscant un clima més suau. Segons les condicions atmosfèriques, el fred pot esdevenir més fort, com quan arriba un front daire siberià. Algunes espècies vegetals no suporten bé aquestes condicions extremes. A més, la neu altera força la vida quotidiana. Lhivern és època de repòs per a les barques de pesca petites i alguns pescadors es dediquen a la pesca de la garota. També és temps de collita de cítrics i dolives, que, premsades, donen lloc al preuat oli mediterrani. Aquesta estació també és època de feina al bosc, on cal esporgar, combatre la processionària, talar, plantar nous arbres o mantenir les carboneres. A la Mediterrània, el Nadal va associat a espècies com ara el grèvol, el vesc o la molsa. Dun temps ençà, però, shi ha afegit lavet nadalenc. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.