La pluja, el vent, el sol i el pas del temps poden modelar el paisatge i, fins i tot, destruir-lo. "Mediterrània" mostra en aquest capítol els efectes de lerosió del sòl en àrees amb clima mediterrani. Lacció de laigua al llarg de mil·lennis ha arribat a esculpir paisatges com Meteora, a Grècia, i Yosemite, als Estats Units. També hi han contribuït el vent i les petites partícules que arrossega. Lerosió també actua sobre el sòl. En una colada del volcà Etna, a Sicília, es poden estudiar les diferents fases de formació del sòl. També com shi va estenent la vegetació. Primer, els líquens ocupen el sòl erm, seguits de les molses. A mesura que passa el temps shi formen pradells, hi creix la ginesta i shi configuren els boscos, de tal manera que la lava nua acaba esdevenint una terra fèrtil en un lent procés. Lestudi dels sòls, mitjançant mostres i anàlisis al laboratori, permet elaborar mapes amb les característiques del sòl duna zona. Daquesta manera es poden planificar els conreus, els regs i ladobament. Labsència de vegetació afavoreix lerosió i viceversa. Les zones amb clima mediterrani, pròximes als grans deserts climàtics, tenen predisposició per a lerosió.Els incendis, a més de destruir la vegetació, poden alterar el sòl i provocar lerosió. També hi poden contribuir la llaurada de pendents forts, que desfà la consistència de la capa superficial; les sobrepastures, que degeneren el mantell vegetal, la sobreexplotació forestal i lactivitat agrícola moderna. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.