La llum característica, aparença, o simplement, característica, és un codi descriptiu que serveix per identificar en les cartes nàutiques, o per observació a simple vista, un determinat senyal lluminós d'ajuda a la navegació marítima, com poden ser els fars, els vaixells far, les enfilacions, les balises, les boies o les llums de port i serveix per reconèixer-les i diferenciar-les visualment entre elles. La informació que proporciona aquest sistema és molt important en la navegació marítima, ja que permet conèixer el tipus de llum que emet un senyal determinat, el seu color, les característiques del flaix, el seu nombre i el seu cicle o ritme, la qual cosa permet diferenciar-les d'altres pròximes.<br />En l'abreviatura espanyola de la llum característica pot ser que s'hi inclogui el color de la llum. En aquest cas, s'utilitza la inicial del color en castellà: B per al Blanc, R per al Vermell i V per al Verd.<br />Un exemple de llum característica pot ser GpD(3)BR 10s 41m 25M. En aquest cas es tracta d'un senyal on GpD(3) indica que es produeixen grups de tres centelleigs; BR determina el color de la llum emesa (en aquest cas llum blanca (B), que és el més habitual, i llum de color vermell (R) que se sol utilitzar per assenyalar sectors amb perill per on no s'ha de navegar. També podria ser BV, blanc i verd, sector lliure blanc, sector d'accés a entrada -canal o port o recer- verd, BRV, blanc, vermell i verd, que agrupa els tipus anteriors: lliure, perill i accés). 10s determina la durada del cicle complet (o fases de les llums) de grups de flaixos; 41m especifica que el pla focal del senyal lluminós es troba a 41 metres d'altura sobre el nivell del mar; 25M aclareix que el senyal té un abast visual (usualment indicant el seu valor nominal) de 25 milles nàutiques, que vindrà determinat per l'altura a la qual es trobi el senyal i la seva intensitat, afectant en el seu detriment factors com ara la curvatura de la terra o les condicions meteorològiques.<br />Segons el tipus de joc que proporcioni el senyal, no sempre podrem trobar grups de flaixos (GpD), que agrupen diversos flaixos i ocultacions a un ritme determinat entre si, sinó que també existeixen el flaix únic (D, que es repeteix a tot el cicle), ocultacions (Oc) i grup d'ocultacions (GpOc, on els períodes de foscor són més freqüents o duradors que els de llum), o, simplement, una llum fixa (F).
Comentar
0