L'oblit del passat recorre en aquest capítol Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Macedònia i mostra els efectes de la guerra dels Balcans sobre el patrimoni artístic i monumental. El programa comença a la ciutat de Vukovar, a l'Eslavònia oriental, on, la tardor de 1991, la meitat de la població d'origen serbi es va aixecar en armes contra els seus veïns croats perquè no acceptaven formar part de la recent proclamada República de Croàcia. Els rebels van tenir l'ajuda de l'exèrcit federal iugoslau. Vukovar havia estat una pròspera capital de província i port fluvial del Danubi sota l'òrbita de l'Imperi austrohongarès. La ciutat va quedar completament destruïda i el seu patrimoni històric, saquejat. Els croats de Vukovar es van refugiar a Zagreb i hi van crear un ajuntament a l'exili, que va treballar per la recuperació del patrimoni cultural. Durant la guerra dels Balcans, els monuments van ser emprats com a símbol d'exaltació patriòtica. A Croàcia, els monuments catòlics de tradició austríaca es contraposaven al patrimoni ortodox serbi d'arrels orientals. Karlovac, a l'Eslavònia oriental, és una ciutat barroca, fundada al segle XVI. Primer va ser conquerida pels serbis i, més tard, alliberada per les forces croates. Durant la guerra s'hi van destruir diversos edificis monumentals, com l'església ortodoxa de Sant Nicolau. A la regió de Zadernin, els extremistes serbis, ajudats per l'exèrcit iugoslau, van dur a terme una campanya de destrucció sistemàtica del patrimoni croat. La ciutat de Zàdar, a la costa dàlmata, va patir forts bombardejos que van afectar el seu ric patrimoni. Split, la més gran de les ciutats històriques dàlmates, va tenir una gran influència durant l'època clàssica. N'és una mostra
el palau de Dioclecià, protegit per la UNESCO. La ciutat de Dubrovnik, considerada la "perla de l'Adriàtic", va ser bombardejada a consciència. Hi van quedar afectades les cases, els edificis públics, les esglésies, els monestirs, els palaus i les muralles medievals. El febrer de 1992, una majoria de votants de Bòsnia i Hercegovina van decidir independitzar-se de Iugoslàvia, seguint els passos de Croàcia. Els serbis no ho van acceptar i es va desencadenar una guerra que es va allargar fins al 1995. A més, al sud del país, l'aliança incial entre croats i musulmans es va trencar i les dues comunitats es van acabar enfrontant en una guerra fraticida. A Pociteli, els croats hi van destruir els centres culturals i les mesquites musulmanes. La ciutat de Mostar va ser castigada per l'exèrcit federal iugoslau i les milícies sèrbies, però també pels croats. El patrimoni turc va quedar molt malmès i el pont Vell, l'orgull i símbol de la ciutat, destruït. La cituat de Sarajevo va ser castigada durant un llarg setge. La Gran Mesquita va ser un dels blancs preferits de l'artilleria sèrbia, juntament amb la Biblioteca Nacional, que guardava més de dos milions d'exemplars catalogats i que va ser totalment destruïda. La minoria jueva de Sarajevo va aconseguir salvar el testimoni més valuós que es conserva del seu passat. Es tracta del primer manuscrit jueu il·lustrat, un exemplar únic al món. És un llibre de contes bíblics escrit per jueus catalans al segle XIV que van portar a Sarajevo una colònia de fugitius sefardites. El territori i el patrimoni serbis van sortir indemnes de la guerra. Un exemple n'és el monestir de Studenica, que va ser el centre de l'església ortodoxa quan es va escindir de Bizanci i on es van escriure els primers textos en llengua sèrbia. Macedònia, que també es va declarar independent, va aconseguir conservar intacte el seu patrimoni, com les trenta-sis esglésies d'Ohrid, dels segles VII al XIX, protegides per la UNESCO. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.