Epèntesi

tipo de documento Article Wikipedia Dbpedia Enllaç a l'article de wikipedia

Equipo Didactalia

M'agrada 0
Visites 1
Comentaris 0
Desar a
Accions
- Enviar enllaç

Sobre aquest recurs...

Epèntesi

Dbpedia

Artículo WikipediaFuente Dbpedia

Epèntesi és un fenomen lingüístic que designa la inserció o intrusió d'un so vocàlic o consonàntic no etimològic a l'interior d'un mot. L'aparició del so nou sovint és deguda a causes d'índole fonètica. Aquest és el cas quan l'epèntesi es produeix per facilitar la pronúncia de determinades seqüències fòniques que poden requerir fer un esforç articulatori especial, de manera que s'estableix una relació més efectiva entre els sons de l'estructura. Un so epentètic és el resultat d'un fenomen de canvi fonològic fruit de l'evolució natural d'una llengua, i no es produeix regularment de la mateixa manera ni en els mateixos contextos fonètics en tots els dialectes. En el cas de l'epèntesi, la inserció es produeix en una posició intervocàlica. Quan el so s'afegeix a inici de mot, s'anomena pròtesi i a final de mot, s'anomena . L'epèntesi més freqüent del català és la inserció d'una oclusiva homorgànica amb la primera entre els grups «lr», «mr» i «nr». El canvi ha tingut lloc als segles IX-X, tot i que mai no ha estat general. Fins avui romanen variants dialectals que no la fan. Exemples diacrònics d'epèntesi per al català són les «d» de paraules com «divendres» (del llatí dies veneris) o «gendre» (del llatí generis), les «b» en mots com «cambra» (del llatí (camera). La «d» del futur i condicional dels verbs venir (vindré), voler (voldré) és epentètic, tal com als infinitius valencians: obtindre, voldre, vindre. Un exemple sincrònic d'epèntesi per al català és la v del mallorquí en mots com ara ravó per raó, llevó per lleó, Lluvisa per Lluïsa. Altres exemples són la [j] epentètica del català continental a mots com ara «teiatre» (teatre) o «ideia» (idea). Al català nord-occidental, entre d'altres, l'epèntesi d'una «g» antihiàtica és freqüent, com en «cuga» per cua o «dugues» per dues. Pel que fa a vocals epentètiques, en català se'n troben a les formes orals d'imperatiu seguit de pronoms de 1a i 2a perones del plural reduïts a 's (mirem's-e per mirem-nos), en infinitius amb pèrdua de -r final seguits de pronoms de 1a i 2a persones del plural en forma reduïda (emportà'ns-e per emportar-nos), les combinacions de pronoms de 1a i 2a persones del plural en forma reforçada (ens e surt per ens surt) i en imperatius sense alteració o infinitius amb pèrdua de -r final, seguits de combinacions de pronoms de 1a i 2a persones del plural en forma reduïda amb el pronom la (porta'ns-e-la per porta'ns-la). Certes obres de referència anomenen també el so afegit a l'inici d'un mot epentètic. La GEC cita com a exemples d'epèntesi «la e de esmòquing i la r de tresor». El lingüista T. Cabré parla d'«epèntesi inicial».

Wikipedia Inglés http://en.wikipedia.org/wiki/Epenthesis

Wikipedia Español http://es.wikipedia.org/wiki/Epéntesis

Enlaces externos relacionado https://archive.org/details/introductiontohi03edcrow%7Curl-access=registration%7Cedition=3rd%7Cpublisher=Oxford https://web.archive.org/web/20041028064427/http:/humanities.byu.edu/rhetoric/Figures/E/epenthesis.htm http://ukcatalogue.oup.com/product/9780199545834.do%7Cseries=The