El port de Barcelona és com un iceberg, ja que bona part de la seva estructura està situada sota l'aigua. "Quèquicom" dedica el programa a l'ampliació del port de Barcelona, un dels més importants del Mediterrani. Actualment, les dimensions del port de Barcelona ja són impressionants, però en el futur encara ho seran més. Quan se n'acabi l'ampliació, haurà duplicat la seva superfície, que arribarà a les 1.300 hectàrees, és a dir, que serà més gran que la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. Sota la superfície de l'aigua hi ha la part més gran de la construcció del port, una part que és fonamental per complir la seva missió: aturar les onades del mar i oferir aigües tranquil·les a les embarcacions. El reporter Miquel Piris visita el dic sud i parla amb el responsable de les obres, Josep Miquel López, i amb el director d'obres del port, Miguel la Casta, sobre els procediments duts a terme per condicionar el fons del mar un cop desviat el riu Llobregat i poder col·locar-hi els blocs de formigó. Aquests blocs de formigó són de la mida d'un edifici de cinc plantes i cal traslladar-los cinc quilòmetres. Des del plató, el presentador, Toni Mestres, parla del principi d'Arquimedes, que fa possible que aquests blocs tan pesants puguin surar. El material que es fa servir per construir els dics i les superfícies interiors és l'equivalent a submergir una muntanya com la de Montjuïc dins l'aigua. Però això no es pot fer de qualsevol manera. El poder del mar i les seves onades és tan gran que exigeix que abans s'hagi estudiat en un laboratori quina ha de ser la disposició dels milions de tones de material que fins al 2020 arribaran al port en camions. Miquel Piris visita l'IHNA, l'Institut d'Hidroninàmica Aplicada del Parc Tecnològic del Vallès. Allà es fan proves per a la majoria de ports que es construeixen a l'Estat i es fa una simulació per saber com hauria de ser un temporal per destruir un port similar al de Barcelona. El químic Enric Vázquez reaprofita les restes de formigó provinents d'enderrocs per fabricar-ne de nou. Estudia com es pot donar una nova sortida als milions de tones de residus de materials de la construcció que es generen cada any i que omplen els abocadors. Finalment, a la secció "La masia", el biòleg Cristian Ruiz Altaba mostra com són les cabres, els gossos i els gats acabats de néixer. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.