Laparició de les tècniques digitals danimació ha beneficiat, sobretot, el cinema fantàstic. "Dígits" explica com sha passat de filmar fotograma a fotograma, per animar objectes o personatges irreals, a laplicació dels efectes digitals. Laragonès Segundo de Chomón va ser un dels primers a adonar-se que, aturant de tant en tant la maneta duna càmera cinematogràfica, es podien animar personatges irreals. Aquesta tècnica, coneguda com filmació fotograma a fotograma, va obrir les portes de lanimació, els trucatges i el cinema fantàstic. Durant la dècada del 1950, el gènere fantàstic va viure una època daurada i shi van aplicar nous materials i nous mètodes. La tècnica més habitual consistia a filmar, fotograma a fotograma, una miniatura contra un fons de color fix. Aleshores, la seqüència resultant es mesclava amb lescena real. Un dels grans especialistes va ser el nord-americà Ray Harryhausen. Feia servir un sistema en què es projectava un escenari filmat prèviament i, al davant, hi posava la criatura que calia animar. Davant la càmera, part de la imatge quedava amagada per incloure-hi una altra filmació. Al final, tot quedava impressionat sobre la mateixa pel·licula. Harryhausen va realitzar diverses seqüències en què els personatges filmats fotograma a fotograma i els personatges filmats en temps real sintegraven admirablement, com a "Jàson i els argonautes". Als anys 70, uns quants directors nord-americans van produir una colla de pel·licules que van donar un fort impuls al gènere i a les tècniques emprades. Un exemple nés el film "Encontres en la tercera fase". Els avenços més importants, però, van arribar durant la dècada del 1980 amb els ordinadors. De la filmació fotograma a fotograma es va passar a la filmació punt a punt de la imatge, és adir, píxel a píxel. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.