Que fàcil que és, actualment, escriure un missatge i enviar-lo.
Però, què passava quan no hi havia ordinadors ni internet?
Aquest capítol de "Dígits" parla de descobriments com el telègraf o el teletip. La paraula "telègraf" es va començar a fer servir a finals del segle XVIII per designar un sistema òptic de comunicació establert a França. Aquest telègraf consistia en una seguit de torres dalt de les quals hi havia un aparell amb uns braços mòbils que es movien dacord amb un codi preestablert. El telègraf que es va imposar a tot el món, però, va ser lelectromagnètic. Linvent va ser obra, entre daltres, del nord-americà Samuel Morse, que va donar nom al codi de punts i ratlles. Els missatges, convertits en impulsos elèctrics, es transmetien a través dun cable de fil de coure. El físic alemany Heinrich Hertz va descobrir que lelectricitat es podia transmetre a través de laire per mitjà dones electromagnètiques. Aquest descobriment va donar lloc a un nou sistema de comunicació: la ràdio. Litalià Marconi la va aplicar a la telegrafia. El teletip va automatitzar les tasques demissió i recepció i, més endavant, el tèlex va convertir el teletip en una mena de telèfon per a missatges escrits. Més endavant, els teletips es van començar a connectar als ordinadors i el Departament de Defensa dels Estats Units va crear la xarxa Arpanet, que, amb el temps, esdevindria lactual internet. En aquest cas, a diferència del fil de coure, es fa servir el cable de fibra òptica, per on circula llum en lloc delectricitat, i fotons en lloc delectrons. A més, la quantitat de missatges que hi pot circular és molt superior. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.