Panel Información

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia de navegación. Al continuar con la navegación entendemos que aceptas nuestra política de cookies.

¿Qué puedo hacer?

94396 materialEducativo

textoFiltroFicha
  • Me gusta 0
  • Visitas 233
  • Comentarios 0
  • Guardar en
  • Acciones

Acerca de este recurso...

Memòria de Catalunya dedica el capítol al modernisme, representat per artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Isidre Nonell i per arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner. Lany 1892, Santiago Rusiñol va organitzar la primera festa modernista a Sitges. Va ser el tret de sortida del moviment modernista a Catalunya. En aquestes trobades es reunien intel·lectuals, artistes i representants del món cultural que giraven entorn de la revista "LAvenç". Un altre punt de trobada era la cerveseria de Barcelona Els Quatre Gats, inaugurada lany 1897. El modernisme va coincidir en el temps amb la Restauració i amb la consolidació del catalanisme polític. Lany 1892, lAssemblea de la Unió Catalanista va aprovar les Bases de Manresa, un document programàtic dactuació política del catalanisme conservador. Daltra banda, el bisbe Josep Torras i Bages, amb la seva obra "La tradició catalana", enllaçava catalanisme i cristianisme. Aquest període també coincideix amb la crisi originada, a partir del 1886, per la fil·loxera, que va matar la vinya a Catalunya. També va ser una etapa daparició de noves indústries, com les hidroelèctriques, amb la creació de la primera central a Cabdella, o les fàbriques dautomòbils, com la Hispano-Suiza. Aquests anys es va viure també una crisi social i política provocada per lincompliment de promeses de regeneració i descentralització del govern espanyol i per laugment de la pressió fiscal. Aquest fet es va traduir en la negativa dels industrials i comerciants a col·laborar en les despeses de lEstat: el Tancament de Caixes, el símbol del qual va ser el doctor Robert. Altres fets destacables de lèpoca van ser la inaguració, lany 1904, pel rei Alfons XIII, de lObservatori Fabra, dirigit per Eduard Fontserè i Josep Comas Solà. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.

Autores:

Fecha publicación: 17.4.2013

Se respeta la licencia original del recurso.

Comentar

0

¿Quieres comentar? Regístrate o inicia sesión

Únete a Didactalia

Navega entre 94396 recursos y 240792 usuarios

Regístrate >

O conéctate a través de:

Si ya eres usuario, Inicia sesión

¿Quieres acceder a más contenidos educativos?

Regístrate Acceso usuarios
Añadir a Didactalia
ayudaDelJuego
Mapas

CARGANDO...

Ir a Mapas
Un museo virtual con más de 17.000 obras de arte

CARGANDO...

Ir a Mis Museos
Biblioteca

CARGANDO...

Ir a BNEscolar
EduBlogs

CARGANDO...

Ir a Edublogs
Odite

CARGANDO...

Ir a Odite
Con la tecnología GNOSS