Lany 1412, Ferran I, de la dinastia dels Trastàmara, surt elegit rei gràcies als pactes del compromís de Casp. "Memòria de Catalunya" analitza el seu regnat i el del seu fill Alfons el Magnànim, que va conquerir Nàpols i hi va instal·lar la cort. Lany 1410, el rei Martí lHumà mor sense descendència reconeguda. Loligarquia burgesa de Barcelona proposa que es reuneixi un parlament representatiu dels estaments de la Corona dAragó per triar-ne el successor. Lany 1412, es troben a Casp els representants dAragó, València i Catalunya per analitzar el drets dels candidats. Només dos, però, tenen possibilitats: el comte Jaume dUrgell i Ferran de Tràstamara, nét de Pere el Cerimoniós. La sentència va ser favorable a Ferran, que havia tingut el suport de Castella, del papa Benet XIII i del dominic Vicent Ferrer. El comte dUrgell no la va acceptar i shi va revoltar. La presa de Balaguer va comportar la fi del comtat dUrgell i del vescomtat dÀger i lempresonament del comte Jaume II dUrgell al castell de Xàtiva, on va morir lany 1433. Ferran I va aconseguir mantenir lherència de Martí lHumà a Sicília i Sardenya i va pactar una treva amb Gènova. Lany 1415 va retirar lobediència al papa Benet XIII, el papa dAvinyó, que es va recloure a Peníscola, on va morir lany 1422. Lany 1416, mor Ferran I i el tron passa al seu fill Alfons el Magnànim. El nou rei va protagonitzar diverses victòries al sud dItàlia fins que, el 1442, va entrar a Nàpols, on va establir la cort. Sota la seva influència va ser elegit papa Calixt III, el primer de la família valenciana dels Borja. A la cort de Nàpols es van potenciar totes les expressions artístiques. En pintura destaquen artistes com ara Borrassà, Martorell, Lluís Dalmau, Jacomart o Jaume Huguet i la influència de la pintura flamenca de Jan Van Eyck. Alfons el Magnànim va esdevenir per a molts europeus lesperança per a la recuperació de limperi Bizantí, sobretot després que el 1453 els turcs convertissin Constantinoble, hereva de limperi Romà, en la islàmica Istambul. Mentrestant, Barcelona es fragmenta en loligàrquica biga i la popular busca. La busca va assolir el poder lany 1453.Lany 1458 mor el rei Alfons a Nàpols. El seu germà Joan va heretar els regnes de la Corona dAragó i el seu fill il·legítim Ferran, Nàpols. Vía: XTEC-Merlí.

Es un contenido educativo Edu3.cat, un portal de referencia de TV y Radio educativo a nivel europeo.

Para obtener más recursos educativos consulta el índice y el buscador facetado de Didactalia.